L’any 2015, la Declaració de Montreal sobre àrees metropolitanes va contribuir al desenvolupament urbà sostenible recollit per l’Agenda 2030 i va reconèixer la importància de les àrees metropolitanes per a la seva consecució. Recollia les transformacions que calia fer per a construir metròpolis solidàries, inclusives i respectuoses amb la biodiversitat i el patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i integrava demandes com el dret a la ciutat, la governança metropolitana, un finançament just o el reconeixement de la diversitat.

La Nova Agenda Urbana, aprovada a la conferència de les Nacions Unides Hàbitat III l’any 2016, va plantejar un canvi de paradigma basat en la ciència de les ciutats i va establir estàndards i principis per a la planificació, la construcció, el desenvolupament, la gestió i la millora de les àrees urbanes, d’acord amb els reptes i desafiaments polítics, socials, econòmics i ambientals.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va recollir el mandat de la Nova Agenda Urbana i l’any 2018 va celebrar el congrés internacional Post-Hàbitat III, dedicat a analitzar els reptes futurs de les metròpolis. L’any 2020, en el World Urban Forum, celebrat a Abu Dhabi, es va definir una estratègia conjunta amb ONU-Habitat, que va donar lloc al Memoràndum d’entesa signat entre aquesta agència de les Nacions Unides i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’any 2022, en el congrés internacional MetroSolutions, organitzat per l’AMB, es van presentar possibles solucions que diferents metròpolis d’arreu del món estan donant a les grans amenaces i reptes als quals s’enfronten. En un context mundial d’urbanització i metropolinització, les solucions metropolitanes es configuren com a estratègies conjuntes i polítiques metropolitanes que ajuden les metròpolis a avançar cap als objectius de les agendes globals de desenvolupament. D’altra banda es postulen com a respostes innovadores als grans desafiaments metropolitans i a les necessitats ciutadanes. Les solucions metropolitanes ens han de permetre assolir els objectius plantejats, a temps i de manera escaient. Es tracta de polítiques o programes que (1) estan connectats a la política i als plans metropolitans, (2) són multidimensionals (escala social, econòmica, comunitària…), (3) són multiactor, perquè apleguen els diversos agents del territori (públics, privats i sense ànim de lucre), (4) són multinivell (no només d’escala metropolitana), (5) tenen caràcter innovador, (6) estan inspirats en els reptes de les agendes globals de desenvolupament i hi donen resposta, (7) contribueixen a la construcció urbana, (8) combinen un tipus d’accions que resulten de la suma d’infraestructures i programes, i són avaluables per al conjunt de la població i dels territoris (són inclusius per a persones i per a ciutats), (9) estan idealment construïts amb la participació de la ciutadania i dels principals agents, i (10) són adaptables i transferibles a altres metròpolis.

Quan falten pocs anys per a l’horitzó 2030, l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB continua treballant amb l’objectiu que les àrees metropolitanes siguin capaces de construir les complicitats necessàries per convertir-se en actors polítics al servei de la ciutadania, amb l’objectiu d’assolir els objectius de l’Agenda 2030 i de la Nova Agenda Urbana. Així, conjuntament amb ONU-Habitat i amb un grup d’experts d’àmbit nacional i internacional, treballem en el debat, la definició, la caracterització, la identificació i la transferència de solucions metropolitanes de gestió i d’acció, que ens apropin als objectius que plantegen les agendes globals, per fer que el món sigui econòmicament més just, socialment més equitatiu i ambientalment sostenible.